Sota l'ombra del SARS-*Cov-2, necessitem saber, més que mai, que la naturalesa continuarà celebrant la primavera
La “cargola del Cap de Creus” (Erodium foetidum) és un ésser únic, una petita planta endèmica i amenaçada que només subsisteix, fent possible la primavera, en dos racons del planeta aïllats entre si: el Golf de Lleó, a França, i el Cap de Creus.
La Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) durà a terme una bateria d'estudis per a conèixer millor la biologia, ecologia i tendència de la seva única població ibèrica. L'objectiu és aconseguir els coneixements necessaris per a redactar el Pla de Recuperació d'aquesta espècie, catalogada "en perill d'extinció" a Catalunya i a Espanya.
El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com amb la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus.
S'emmarca dins del programa "Irrepetibles", de BioSciCat, una línia d'acció dirigida a promoure la conservació dels éssers vius més amenaçats, la distribució mundial dels quals queda relegada a la península ibèrica.
Tarragona, 29 de maig de 2020
En un moment en què l'ombra del SARS-*Cov-2ha entelat les nostres vides amb incerteses, ens reconforta saber que aquí fora, la primavera avança, i que la naturalesa continua celebrant la "vida".
Han estat temps d'aprenentatges. Temps en què, per primera vegada, com si d'un experiment de laboratori es tractés, home i naturalesa han estat nítida i deliberadament separats, aïllats. Algú dubte del resultat?: la naturalesa no ens necessita; nosaltres no podem viure sense ella.
Però no és l'única realitat que hem hagut d'assumir sobtadament. Una altra sensació que amb el pas dels dies ha arrelat profundament en nosaltres, és que l'aparent fortalesa i seguretat de les majors certeses, aquelles que sostenien les nostres vides, és més fràgil del que creem.
Doncs bé, tota aquesta veritat revelada, d'alguna manera, podem trobar-la exquisidament sintetitzada en la delicada existència d'una diminuta planta, el ‘caragol de mar del Cap de Creus' (Erodiumfoetidum): admirant la bellesa de les seves flors ens envaeix la certesa absoluta de no poder concebre la nostra existència fora de la naturalesa, però alhora, la seva fragilitat, i la idea plausible que pugui desaparèixer per sempre, ens recorda que ni tan sols els cicles naturals, com la irrupció de la primavera en el Cap Norfeu gràcies a la seva floració, són tan imparables com pensàvem fins ara.
Conservar la “cargola del Cap de Creus”
El “caragol de mar del Cap de Creus” és una petita planta endèmica i amenaçada que només es troba entre Montpeller i Perpinyà, a França, i al Cap de Creus, on sobreviu aïllada l'única població coneguda de la península ibèrica. Ha estat ja considerada "en perill d'extinció" en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. Es tracta d'una de les estrelles que han fet possible que la primavera s'encengui cada any en el firmament de la cúpula terrestre del Cap de Creus. Però és també un dels éssers únics i irrepetibles que podrien apagar-se, per sempre.
Per a evitar-ho, la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat)ha iniciat un projecte enfocat al seu estudi i conservació. La recerca se centrarà en desxifrar aspectes demogràfics, biològics i ecològics que seran imprescindibles per a fer possible el futur Pla de Recuperació de l'espècie, un instrument que, d'acord amb el que es preveu en la legislació vigent, haurà de definir quines són les accions que caldrà dur a terme per a assegurar la viabilitat de l'espècie.
A través d'aquest projecte, BioSciCat afegeix una nova espècie en el seu programa "Irrepetibles", una línia d'acció dirigida a protegir i conservar els éssers vius més amenaçats i endèmics de la geografia ibèrica, és a dir, aquells el futur dels quals està exclusivament en les les nostres mans.
El projecte
El projecte s'articula en quatre eixos de treball: la revisió del coneixement científic previ sobre l'espècie; l'estudi de l'única població coneguda en la Península Ibèrica, al Cap de Creus; la cerca d'eventuals noves poblacions a partir d'un model predictiu; i la divulgació i comunicació de la importància d'aquesta espècie greument amenaçada.
Amb els resultats que es derivin s'espera obtenir informació valuosa sobre diversos aspectes que poden resultar claus per a establir un programa raonat que es dirigeixi a la conservació de l'espècie. Cal respondre alguns interrogants. La població de “caragols de mar del Cap de Creus” és estable, augmenta o disminueix? Alguns treballs precedents han avaluat el total d'individus de l'única localitat espanyola coneguda. Les prospeccions que es duran a terme, permetran estimar si existeix una tendència demogràfica clara o si, per contra, la població es manté estable. La localitat coneguda al Cap de Creus és única o hi ha unes altres? A partir de la caracterització dels paràmetres ecològics de la localitat coneguda en el Cap Norfeu, prop de Roses, s'elaborarà un model matemàtic predictiu que orientarà la cerca d'eventuals poblacions noves en altres llocs amb similars condicions ecològiques, que inclourà també l'ús de drons. A quines amenaces s'enfronta? S'estudiarà quin és l'impacte que poden causar sobre la població les pressions, ja siguin d'origen humà, com el turisme o la ramaderia, o natural, com el canvi climàtic o els incendis forestals.
Aquestes i altres línies de recerca ens permetran tenir un coneixement bastant més precís de l'única població ibèrica d'una espècie endèmica que actualment posseeix una reduïdíssima àrea de distribució mundial. La divulgació dels treballs que s'anirà realitzant al llarg del projecte tindran per objectiu informar i fer a la població local i visitant partícip d'aquesta petita joia natural: només pot estimar-se el que es coneix.
Suport i finançament
El Projecte de recerca del caragol de mar del Cap de Creus compta, entre altres, amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com amb la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus.